Paisatge Valencià

Fiqueu-vos en aquesta wikispace feta per mi i pels meus companys per vore tot el qual vulgueu sobre l'espai natural a la Comunitat Valenciana:

http://espaisnaturals.wikispaces.com/

Book Tràiler

Hola pares i mares! Ací teniu el tràiler de la rondalla "Les Velletes de la Penya Roja" d'Enric Valor, interpretada per mi i els meus companys. Espere que us agrade, ens ha costat molt d'esforç:

Book Trailer Les Velletes de la Penya Roja

Poema

Ací us deixe un poema fet per mi. Un salut ! :)

 

Tots els xiquets al pati anaven,

de tots els deures s'oblidaven,

després es van posar a jugar

i no s'acabaren l'esmorzar.

Amb la pilota, no es veu la pau

i aleshores més d'un xiquet cau,

i mentrestant, per la finestra

ja tot ho va veure la mestra.

Després un dels xiquets va plorar

i ja la mestra sense dubtar

i prompte fa el xiquet somriure,

i normes de pati va escriure.

I les normes es van respectar

i cap altre incident va passar.

Els xiquets molt contents estaven

i a la mestra un abraç donaren.

 

La figura del rei Jaume I i la identitat dels valencians, del l'Edat Mitjana a la Renaixença.

Per què existeix eixa devoció Jaumina? No és per la democràcia, a diferencia de Tirant lo Blanc, ja que Franco ho va aturar tot a la dictadura. Jaume I sempre ha sigut admirat i ha gaudit de bona fama entre els valencians. Reivindica els territoris valencians i és pare fundador del Regne de Mallorca i el Regne de València. Els nostres orígens com a País Valencià son Jaumins. Un 9 d'octubre, Jaume I va entrar a valència. En la primera revolta popular a 1973, els poble es nega a pagar els impostos. Els llauradors volen la llibertat que el senyor don Jaume els havia donat. S'havia creat un mite d'un rei entre cometes “democràtic”.

Jaume I va ser qui va portar la llengua al regne de València. Els valencians tenim un afecte pel rei Jaume I. Les condicions d'una societat feudal no eren molt agradables per als llauradors, aleshores la arribada de Jaume I va suposar un canvi. Era un gran militar. Controlava la tècnica militar, era diplomàtic. Practicava l'art del capgirar. Estava pendent dels detalls i tenia una personalitat atractiva.

La crònica de Jaume I està pensada per a donar una imatge del rei digne, cristià, el fa més humà. “Si sou fidels, sempre us donaré la meua protecció”, deia el. La crònica no va escriure-la el rei, però va contar-la per a que la escrigueren, per tant, no ix del cercle reial. Són les memòries d'un rei, per als seus descendents, es trobaven als arxius reials. Però llega un moment en que es difon.

Fort i valent, s'entregava als seus súbdits, era misericordiós, volia convertir al cristianisme a les gents de les terres que conqueria. Si acceptaven, no mourien.

Bernat Esclot, quan va morir Jaume I, no es va suïcidar perquè estava mal vist, sinó ho hauria fet.

El rei va tindre un fill; segon es conta el van enganyar per a que es llita-se amb la seua esposa.

Ramon Muntanyer no és un home militar, té una visió diferent del que és el món, a diferència de Jaume I, que és un home militar. Parla del rei al començar la seua crònica. Muntaner és el gran constructor de “la imatge santificada del rei”. Parla d'el com “el bon rei en Jaume d'Aragó” o “lo sant rei d'Aragó”. Es crea la imatge d'un sant. Muntaner és el que promou la “Festa de l'estandart”, a Mallorca.

Pere el cerimoniós manda copiar els dos manuscrits que tenen la crònica del rei. També es va traduir en aquesta època (la de Pere el cerimoniós) al castellà.

Entre finals del S. XIV i principis del S. XV, comença a circular un manuscrit: el “Llibre dels fets”.

Al S.XV, València s'encarrega de difondre els dos manuscrits.

El Renaixement suposarà dues coses importants: les primeres edicions de la crònica de Jaume I, i les difusions mediant adaptacions i traduccions. Abans de Jaume I no hi havia res. Per als valencians, els orígens o eren Jaume I o no eren, ja que no volien tindre en compte als moros. No volien descendir de cap moro.

Al S.XVI, es fa la traducció i difusió de la crònica. La imatge del rei es utilitzada com un martell contra els musulmans i com a exemple per als futurs reis.

S'obri un procés per santificar-lo. Els sants també són nacionals.

Vicent Bendicho, un famós historiògraf, dedica quatre capítols a Jaume I, i el descriu com un rei sant.

Al S.XVII, es fan els últims manuscrits.

Al S.XVIII, esclata la Gerra de successió. Es va celebrar una comèdia sobre la conquesta de valència pel Cid. És perquè el Cid és el personatge que més es vinculava amb Castella. Es consagra la Catedral de València. Es nota la presència de Jaume I a un nivell popular. Es fan comèdies populars amb Jaume I.

En la Renaixença, aquest manteniment de la figura del rei es un manteniment també d'identitat i de nacionalitat. En l'origen de la Renaixença està la figura de Jaume I. En “Jocs Florals”, on hi ha versos de Jaume I, Jaume I és el primer Cèsar hispà.

Ací us deixe un vídeo que m'ha paregut molt bó per a explicar als xiquets qui era Jaume I i qué va fer:

Per què és important que els xiquets aprenguen valencià a l' escola?

Fa cent-cinquanta anys, el català era una de les llengües més importants, ja que té literatura i escriptors molt reconeguts. Al català li es negada la condició de llengua europea. Generalment tothom associa al parlar amb el país. “Si ets, parla”. Per exemple, si ets espanyol, parla espanyol. Es tracta d'una qüestió de nacionalisme lingüístic.

Si no es reconeix la llengua, no es reconeix el país. Hem de auto-reconèixer-nos. L'ús dels escriptors de la llengua ha sigut crucial.

Hi ha que pensar en els que hi ha, però també en els que vindran, hem de transmetre a les futures generacions la nostra llengua, la nostra cultura.

Hi ha zones a Espanya on no es sap res de Català, inclòs amb prejudicis socials respecte al Català. Hi ha que canviar actituds, partir d'ací. Hem de donar a conèixer la nostra llengua a través de la literatura i la llengua oral.

A través d'aquestes eines es pretén que els joves s'aproximen al català, el coneguen, el respecten i a voltes que gaudien amb aquesta identitat valenciana.

No es pot ensenyar una llengua si no s'ensenyen totes les disciplines que comprenguen aquesta llengua. La literatura va unida, no per separat. La funció del docent és “escampar idees”, no crear identitats valencianes. Amb l'ensenyament hem de entendre que va lligat l'aprenentatge.

Hi ha que fer que el Valencià siga llamatiu, entretingut...

S'han fet enquestes d'usos lingüístics que van donar resultats d'alarma respecte al català, ja que s'han trobat importants dèficits en les xifres.

Dels 15 als 19 anys, els joves expressen hostilitat i rebuig cap a la llengua catalana. El sistema educatiu afavoreix el català, al igual que el món laboral. La necessitat d'aquesta llengua al món laboral és vital.

 · Reflexió: Per què tant d'esforç en preservar el català?

Les persones no haurien de sentir-se estranyes en la seua terra. El paper d'un bon educador és fer persones crítiques. Aquesta lluita no solament és nostra, cadascú la fa al seu país. Quan parlem d'un gran escriptor, regalem petits trossos d'història. Hi ha que col·laborar amb la preservació del català.

Per concloure, de nosaltres depèn la consistència i resistència d'aquesta llengua.

Ací us deixe un enllaç on els vostres xiquets podran jugar a internet a jocs en català:
http://www.bibgirona.net/salt/jocs_joguines/jocs/planes/jocs_catala.htm


Y ací un vídeo :

“Morir (O no)”

Bon dia pares!

Hui vull fer-vos una proposta d'oci. Us recomane que veieu una pel·lícula que vaig veure fa poc i que considere és interessant  per a vosaltres els adults (recalque açò per a que a ningú se li ocorra posar aquesta pel·lícula amb els seus fills al costat).

Ací us deixe un resum de la pel·lícula, i baix, un fragment d'aquesta; espere que us agraden:

Un escriptor de cine conta a la seua dona un guió que acaba de fer. És una història moralista, amb diverses històries que al final resulten relacionades.

 Un jove que surt de festa i va borratxo agafa la moto i esta a punt de morir, el temps se para, s'anava a estampar amb un cotxe de policia. És com un futur. Escolta una veu i aconsegueix tot el que li demana a aquesta, però no és feliç. Després, es torna al lloc del accident.

Després de que l'escriptor contara açò, va morir d'un infart.

Hi ha per un altra banda una dona cabrejada amb el seu germà, que és borratxo i drogoaddicte. Ella vol que faça rehabilitació i portar-li a un centre de rehabilitació, i ell no. L'home mor.

Una filla està amb sa mare. La filla no vol menjar i sa mare s'enfada. La xiqueta pregunta a la mare per què ella no menja, i ella li contesta que esta a règim. Aleshores, la nena diu que també vol fer règim, però la mare li diu: - Les xiquetes no fan règim!

La mare es posa a parlar i no para de dir-li coses roïnes i que és una mal educada. La xiqueta li diu a la mare: - Si menjo, callaràs? I la mare li diu que sí. Aleshores la xiqueta es posa a menjar d'una manera bruta i s'ofega.

Un home a l'hospital està avorrit perquè està sòl i ningú el visita. Li diu açò a la infermera i no vol que se'n vaja. Li diu que en dos minuts la trucarà. Comença a esternudar i el mando per a trucar a la infermera se l'ha caigut del llit. Mor ofegat.

Una dona truca la seua cosina de matinada, dient que ha vist morts. Diu que no és broma, torna a trucar, la pengen el telèfon... Es medica i beu alcohol a la mateixa vegada. Diu que és una dona abandonada, que solament la visiten els morts. Truca una i altra vegada. Es sent sola. La policia truca i li diuen que el seu fill ha tingut un accident de trànsit. La dona mor.

Tornem a l'escena de l'accident. Els dos policies van fent ronda. L'han trucat i acceleren perquè tenen que detindré algú. Es salten els semàfors. No frenen a temps i tenen l'accident. És amb el xic de la moto. Els policies es barregen. El xic mor.

Entra un home en casa d'un altre , apuntant-lo amb una pistola. L'intrús diu que lleva esperant-lo dues hores i està cabrejat. L'home el suplica que no el faci per Déu. L'intrús li diu que li paguen per fer-ho. Li concedeix cinc minuts per a que cride a Déu i, si ve, no el matarà. L'home es caga literalment de la por que té. Finalment, el mata.

Després de totes les històries contades, es proposa una solució a aquestes tragèdies, de manera que veiem la relació entre tots els personatges d'aquestes històries. Si abans tots morien, ara tots viuran:

L'intrús apunta a l'home amb la pistola. La víctima li diu que si ho fa, els seus fills i la seua esposa l'odiaran per l'atrocitat que està a punt de fer, i li diu que és Déu qui parla.

L'home truca a la policia. Els dos policies que van aparèixer abans van cap allà. Atropellen al jove en moto. Li diuen que no es tregui el casc i l'ajuden. Ell no s'ha fet mal aquesta volta.

Una altra patrulla ja ha detengut al delinqüent.

Mentrestant, la vella botja està a sa casa i la truquen, li diuen que el seu fill ha tingut un accident. La vella vomita tot el que s'havia pres, i va a veure al seu fill al hospital.

El pacient que abans estava avorrit, ara te companyia, al seu costat està ara el jove que ha tingut l'accident en moto. La policia va a visitar al jove. El pacient que estava a l'hospital abans que el jove, va començar a esternudar i a ofegar-se. Aleshores la mare del jove, que es seia al costat del seu fill, crida a la infermera i el salva.

Es troben la mare i la xiqueta (que abans havia mort ofegada) a sa casa. La mare demana ajuda i, com que el pacient es va salvar i ja estava a casa i era veí seu, ajuda a la xiqueta, i la salva.

La germana del drogoaddicte entra a casa d'este amb la seua neboda (la xiqueta que casi s'ofega) i li diu que te que anar a un centre de desintoxicació. La xiqueta encontra les drogues i se las furta, de manera que ell no pot drogar-se més i no es mor.

Conte

Hui us deixe un vídeo que hem fet jo i els meus companys per vosaltres, espere que us agrade!

Les veus son les següents: 

Blanca Nieves Matsuki Lerga com a: BRUIXA

Jorge Latour Cascales com a: PRÍNCEP

Juana María Martínez Díez com a: BLANCANEU, ÀVIA DE LA CAPUTXETA

Daniel Ruiz Alonso com a: LLOP

Antonio García Sempere com a: NARRADOR