Jaume I va ser qui va portar la llengua al regne de València. Els valencians tenim un afecte pel rei Jaume I. Les condicions d'una societat feudal no eren molt agradables per als llauradors, aleshores la arribada de Jaume I va suposar un canvi. Era un gran militar. Controlava la tècnica militar, era diplomàtic. Practicava l'art del capgirar. Estava pendent dels detalls i tenia una personalitat atractiva.
La crònica de Jaume I està pensada per a donar una imatge del rei digne, cristià, el fa més humà. “Si sou fidels, sempre us donaré la meua protecció”, deia el. La crònica no va escriure-la el rei, però va contar-la per a que la escrigueren, per tant, no ix del cercle reial. Són les memòries d'un rei, per als seus descendents, es trobaven als arxius reials. Però llega un moment en que es difon.
Fort i valent, s'entregava als seus súbdits, era misericordiós, volia convertir al cristianisme a les gents de les terres que conqueria. Si acceptaven, no mourien.
Bernat Esclot, quan va morir Jaume I, no es va suïcidar perquè estava mal vist, sinó ho hauria fet.
El rei va tindre un fill; segon es conta el van enganyar per a que es llita-se amb la seua esposa.
Ramon Muntanyer no és un home militar, té una visió diferent del que és el món, a diferència de Jaume I, que és un home militar. Parla del rei al començar la seua crònica. Muntaner és el gran constructor de “la imatge santificada del rei”. Parla d'el com “el bon rei en Jaume d'Aragó” o “lo sant rei d'Aragó”. Es crea la imatge d'un sant. Muntaner és el que promou la “Festa de l'estandart”, a Mallorca.
Pere el cerimoniós manda copiar els dos manuscrits que tenen la crònica del rei. També es va traduir en aquesta època (la de Pere el cerimoniós) al castellà.
Entre finals del S. XIV i principis del S. XV, comença a circular un manuscrit: el “Llibre dels fets”.
Al S.XV, València s'encarrega de difondre els dos manuscrits.
El Renaixement suposarà dues coses importants: les primeres edicions de la crònica de Jaume I, i les difusions mediant adaptacions i traduccions. Abans de Jaume I no hi havia res. Per als valencians, els orígens o eren Jaume I o no eren, ja que no volien tindre en compte als moros. No volien descendir de cap moro.
Al S.XVI, es fa la traducció i difusió de la crònica. La imatge del rei es utilitzada com un martell contra els musulmans i com a exemple per als futurs reis.
S'obri un procés per santificar-lo. Els sants també són nacionals.
Vicent Bendicho, un famós historiògraf, dedica quatre capítols a Jaume I, i el descriu com un rei sant.
Al S.XVII, es fan els últims manuscrits.
Al S.XVIII, esclata la Gerra de successió. Es va celebrar una comèdia sobre la conquesta de valència pel Cid. És perquè el Cid és el personatge que més es vinculava amb Castella. Es consagra la Catedral de València. Es nota la presència de Jaume I a un nivell popular. Es fan comèdies populars amb Jaume I.
En la Renaixença, aquest manteniment de la figura del rei es un manteniment també d'identitat i de nacionalitat. En l'origen de la Renaixença està la figura de Jaume I. En “Jocs Florals”, on hi ha versos de Jaume I, Jaume I és el primer Cèsar hispà.
Ací us deixe un vídeo que m'ha paregut molt bó per a explicar als xiquets qui era Jaume I i qué va fer:
Ací us deixe un vídeo que m'ha paregut molt bó per a explicar als xiquets qui era Jaume I i qué va fer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada